Drets d'autor

He publicat diversos llibres, ja sigui de forma col·lectiva, a quatre mans o individualment. En cap cas la motivació principal per buscar la publicació ha estat l'econòmica, sinó més aviat la satisfacció personal. L'esforç d'hores davant l'ordinador, més les que s'hi hagin dedicat a la recerca, es veu recompensat justament en tenir a les mans el producte final i el nom propi escrit a la portada. Però, guanyar-hi diners? Home, en algun cas sí que m'ha reportat un bon ingrés, quan la publicació ha estat el resultat de guanyar un premi o bé si es tractava d'un encàrrec. En d'altres m'he espavilat per, si més no, trobar finançament per la recerca. Però la tònica general és que en treus quatre duros.

Curiosament, només en un dels llibres que he publicat la meva recompensa econòmica arriba pel procediment estrictament legal, és a dir, en forma de drets d'autor. Cada any rebo una carta en què m'informa del número d'exemplars venuts al llarg de l'exercici anterior i de la quantitat que em correspon com a autor. La vaig rebre fa un parell de dies. Com que el llibre es va publicar ja fa anys, les vendres ara mateix ja són residuals.

Però al llarg dels darrers quatre anys se n'han venut 474 exemplars, d'aquest llibre. Coi, no està malament. D'entrada, són més que no els amics que tinc al facebook, la qual cosa em satisfà: no només l'han comprat amics i coneguts. De fet, com que és un llibre de temàtica especialitzada, estic bastant segur que els compradors als què conec personalment són minoria. 474 exemplars... No està gens malament...

Presentant el meu llibre sobre The Byrds a l'FNAC Triangle (glups, veig que estava més prim!)

Doncs bé, la carta no només m'informa de les vendes acumulades, sinó dels meus benificis acumulats gràcies a l'èxit comercial del meu llibre. D'aquests 474 llibres venuts, a un preu que si no recordo malament era era de divuit euros l'exemplar, em correspon la fastuosa quantitat de... 136,71 euros!!!! No està malament... L'altre dia va venir l'electricista a casa i per cinc minuts de mirar-se uns endolls em va cascar més o menys la meitat. Per cert, aquests 136,71 euros són bruts: cal aplicar-hi, lògicament, una retenció del 15%. O què us pensaveu?

Val a dir que no em puc queixar, ja que les condicions quedaven ben estipulades al contracte que vaig signar: el que em correspon en concepte de drets d'autor és un 2% del PVP. Potser sí que vaig ser una mica pardillo: després he sabut que potser podria haver aspirat a un 4% o fins i tot un 6%. Amb aquest 6%, per exemple, em sortiria més o menys a euro per exemplar venut, cosa que podríem plantejar com una mena de "llindar de la dignitat". I que consti, també, que no explico tot això com una crítica a l'editorial en qüestió (ja veieu que no en dono el nom). Els percentatges són aquests, al marge d'editorials, i almenys aquests m'informen de com van les vendes, que sempre fa il·lusió.

Òbviament, parlo del meu cas personal, i no puc fer-ne una extrapolació general. No sé si en la música o els DVDs els percentatges són força superiors, però en tot cas sembla que en els llibres no hi ha gaire més marge, excepte si es tracta d'autors molt consolidats. Davant aquest panorama, la meva pregunta de bon rollo és si podem presentar la pirateria bàsicament com un problema de drets d'autor. Si algú copia un producte cultural, realment el principal perjudicat n'és l'autor?

Jo ja us aviso que si me n'entero que algú de vosaltres s'ha fotocopiat el meu llibre no el demandaré per reclamar els estratosfèrics 0,3 euros que em corresponen... Si, a canvi, algun dia em convideu a una birra surto guanyant de llarg.